• Acusticat

La salut pública en risc pel soroll

Actualizado: 2 may

Manresa, nova seu de l’ACUSTICAT 2024


El 57% de la ciutadania de Barcelona està sotmesa durant tot el dia a valors de soroll superiors als que recomana l’OMS i un 27% a nivells molt per sobre d’aquest llindar. El trànsit és la principal font d’aquest soroll.


La contaminació acústica té un important impacte per a la salut, a Barcelona més de 210.000 persones pateixen afectació emocional, psicològica i social per soroll, més de 60.000 tenen trastorn de la son i causa uns 300 casos nous de cardiopatia isquèmica del cor i el 3% de les morts per aquesta causa, cada any.



L’evidència científica ens indica que el soroll del trànsit afecta a la salut de les persones, provocant molèsties cròniques, problemes de son, i fins i tot malalties cardiovasculars. Tenint en compte que l’exposició al soroll del trànsit és habitual, quants casos de malaltia o mort prematura es podrien evitar a Barcelona i a Europa si els nivells de soroll no superessin les recomanacions internacionals per protegir la salut?


La sessió que ha obert la segona jornada de l’ACUSTICAT a Granollers, ha permès conèixer dades globals extretes de les investigacions d’ISGLOBAL amb la investigadora Sasha Khomenko, i dades a nivell de la l’àrea de Barcelona aportades per la tècnica de salut pública Laia Font, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’ASPB. Moderades per Maria Foraster, les investigadores han insistit en els problemes de salut derivats del soroll per a prendre consciència del seu abast i afectació.


SOROLL I GESTIÓ

La reflexió de la segona jornada sobre l’escenari de la Sala Arau, auditori principal, ha arrencat amb l’anàlisi i gestió del soroll ambiental amb la Plataforma Smart City.


Representació de les dades i experiències d’aplicació. Una sessió gestionada per Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona i enginyers acústics que han explicat els beneficis de l’ús de la instal.lació de sensors, dades a temps real, per a poder prendre decisions a curt termini.


La implementació de les ZBE a les principals ciutats també ha tingut un espai a l’ACUSTICAT amb l’avaluació del soroll en aquestes. L’oportunitat per aplicar actuacions de reducció de l’impacte acústic del trànsit en aquests àmbits urbans ha estat objecte de d’un interessant repte que ha comptat amb la presència del cap de mobilitat sostenible de l’AMB, Jordi Jové, per parlar dels canvis que ha significat en el parc circulant barceloní, i el cas de Granollers, amb Marta Chillida, tècnica de Medi Ambient i Espais Verds que s’ha posat èmfasi en la necessitat de coordinació dels desplaçaments diaris a la ciutat real. Ambdós han recordat com el Real Decret sobre ZBE proposa objectius de mitigació del canvi climàtic, de reducció dels gasos d’efecte hivernacle i soroll, de mobilitat sostenible, a més de la millora de la qualitat de l’aire.


EDIFICACIÓ I COMFORT

L’acústica aplicada als edificis i el seu bon aïllament ha continuat a debat a la Sala Sabine on s’ha medit la qualitat acústica de l’edificació segons norma UNE 74201. Segons els experts de l’ETSAB-UPC una bona idea però amb que contempla una visió crítica. També han reconegut complexos tècnicament, els assajos de l’aïllament acústic de façanes, un repte moderat per la consultoria SIS i ACCA.


CULTURA I SO

Dilemes en la vessant de la Cultura i el so, amb l’electrificació del transport, motor de canvi i paisatge sonor urbà amb GrausTic. La reducció del nivell sonor produït pel trànsit als carrers de les ciutats, pot ser una realitat properament. El canvi de tecnologia en la motorització, comportarà una sèrie de canvis que caldrà tenir en compte, canvis que que s’han comentat a la sessió amb la incorporació del avís sonor AVAS, pels vehicles més silenciosos, tot i que pot semblar un contrasentit per a la població. I per finalitzar les sessions a la Sala Walton del Teatre Auditori de Granollers, ens hem plantejat una pregunta: El nostre cervell interpreta l’acústica? Les respostes les han donades a la sessió de Neuromàrqueting acústic amb experts en la matèria i el tractament del Branded Content Sonor, amb la coordinació de l’Ajuntament de Sabadell.


EDUCACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

La ciència ciutadana acústica ha omplert la Sala Rayleigh, plantejant noves oportunitats per democratitzar la implicació de col·lectius no professionals en la gestió de la qualitat acústica. Una línea acústica que permet treballar diversos objectius mitjançant la generació compartida de dades: mapificació del paisatge sonor, identificació relacions entre el paisatge sonor i la percepció per part de la ciutadania i promoure/observar com viu la ciutadania el paisatge sonor de les zones tranquil·les de la ciutat.


A la taula rodona d’avui hem escoltat les experiències de La Salle-URL, de la mà de Rosa Maria Alsina, amb el projecte Sons de Sabadell/Granollers orientat a l’acompanyament a les escoles i als infants, amb una formació segmentada i participació de famílies i ciutadania en la mapificació de sons “positius” a la ciutat. Sons al Balcó, originat durant la pandèmia covid-19, arreu de Catalunya, i dirigit a ciutadania en general amb Maria Foraster, ISGlobal i el projecte El Delta sona on s’explora a través de de tallers pràctics els sons del Delta del Llobregat i s’estableix un mapa sonor de l'espai natura.


A la Sala Rayleigh, Noves metodologies educatives d’acústica ambiental, La sessió ha repassat diversos projectes que tenen en compte aquestes visions per part de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com a exemple, destacar el projecte que han vingut a presentar in situ a l’ACUSTICAT: “Aprenentatge Servei” alumnes de l’Institut Torrent de les Bruixes, de Santa Coloma de Gramanet, que combina l’educació amb un servei a la comunitat.


CLOENDA BIOACÚSTICA

Una de les principals preocupacions dels científics de tot el món és la pèrdua de biodiversitat i l’extinció d’espècies. En la ponència magistral de cloenda de l’ACUSTICAT 2022, duta a terme pel director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB-UPC), Michel André, ha explicat la ferma aposta en aplicar els nous desenvolupaments de sensors i els potents mòduls de processament que fins ara s’utilitzaven per a ecosistemes oceànics submarins complexos, a conservar criatures terrestres i aquàtiques en un entorn a gran escala. Una cloenda magistral que ha acabat amb uns potents vídeos que han remogut consciències, des del fons de l’oceà fins les profunditats de l’Amazones. Una aposta per la vida com a colofó final.


CLOENDA INSTITUCIONAL

A la cloenda institucional del Congrés, Sergi Soler, President de l’Associació Catalana de Consultors Acústics (ACCA,) ha fet un balanç més que positiu d’aquesta edició de represa, novament presencial, destacant-ne unes xifres a l’alça.


La quarta edició de l’ACUSTICAT ha comptat amb l’assistència de prop de 300 persones 19 gestors de diferents sessions repartides en 6 àrees diferents que han transcorregut en 4 sales propiciant noves sinèrgies i comissions de treball.


17 patrocinadors (9 Gold i 8 Silver) amb un pressupost de 34 mil euros (amb un 50% destinat a l’espai de càtering i 50% a la resta de despeses relatives a la logística i operativa del Congrés).


L'alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, ha destacat a la cloenda del congrés l’objectiu comú entre tots: “Reduir el soroll per guanyar en salut i en benestar. Ho hem de fer i ho podem fer plegats. Requereix una aposta ferma, destinar-hi els recursos tècnics i econòmics necessaris i ser valents”.


L'alcaldessa ha subratllat els dos dies de directrius i estratègies comunes i conjuntes que ens facin avançar cap al camí correcte perquè cada vegada som més conscients que cal un canvi”. Barnusell ha recordat que a Granollers, igual que a d’altres municipis, el trànsit és la principal causa de contaminació acústica. “Cal posar-hi fre. Cal reduir el trànsit i apostar per les zones de baixes emissions. Cal una mobilitat sostenible amb menor impacte sonor. Cal una planificació del territori, de l’educació, del medi, de la cultura, en clau, també, acústica."


MANRESA, SEU ACUSTICAT 2024

Granollers dona el relleu a Manresa, que acollirà l’Acusticat 2024. La Regidora de Comerç, Llicències, Activitats, Barris i Acció comunitària de l’Ajuntament de Manresa, Núria Masgrau, ha agraït l’oportunitat de formar part del projecte ACUSTICAT d’aquí a dos anys, agafant el relleu de les diferents ciutats del Vallés que ho han estat en les darreres edicions i ho ha posat en relleu a través de tres punts: En primer lloc per que és un projecte coral on participen les institucions més nuclears del país en el camp de l´Acústica. Perquè compta amb un ampli suport d’empreses del sector com a patrocinadores de l’esdeveniment per a solucionar problemes concrets dels ciutadans i ciutadanes de casa nostra i aquest es un factor clau per garantir la continuïtat de futur del projecte. I per últim per què l’Acusticat és sensible amb el territori traslladant la Seu de forma itinerant a ciutats mitjanes que clarament tenim coses a dir”.


A Manresa, segons dades recollides pel consistori, “la contaminació acústica és el vector que genera més queixes a nivell municipal” i en detalla l’origen: el trànsit dels vehicles en general, la gestió de les zones de càrrega i descàrrega, la ubicació algunes industries en zones sensibles , les terrasses d’establiments de restauració i malauradament la convivència mal entesa per alguns ciutadans. “Tot això, fa que l’activitat econòmica i el descans veïnal no vagin sempre a l’hora, o almenys no tant com ens agradaria” conclou la regidora manresana.

Així doncs, ens veiem al KURSAAL de Manresa, el 2024!


ACTIVITAT ACÚSTICA D’AVUI: PASSEIG D’ESCOLTA CEGA

Per als més intrèpids, un cop acabada la segona i última jornada, s’ha realitzat un Passeig d’Escolta Cega seguint el mètode Daumal-Westerkamp amb l’acompanyament dels especialistes, Francesc Daumal (ETSEAB-UPC) i Pere Montesinos (G.E.E.S). Des del punt de sortida del Teatre Auditori de Granollers, la comitiva amb dos grups d’escolta representant la tríada de “cec”, “pigall” i “notari”, han travessat carrers històrics de la ciutat amb trànsit de cotxes, sortida d’infants de l’escola Pere Antón, l’entrada a la Biblioteca Can Pedrals fins al Refugi Antiaeri. Durant aquest trajecte, s’ha acomplert l’objectiu: una escolta veritablement activa de descoberta, adonant-se dels detalls del paisatge sonor a partir de les emocions i els sentits. Un nou món acústic.


Podeu descarregar-vos la nota de premsa en català i castellà

NdP_ACUSTICAT_26Abril_Novaseu
.pdf
Download PDF • 562KB
NdP_ACUSTICAT_26Abril_Castellano
.pdf
Download PDF • 556KB


66 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo