• Acusticat

Repte R01: Mapes estratègics de soroll

Actualizado: 2 jun

Subtítol: Ús de mètodes de càlcul per la seva elaboració (Fase 4 d’aplicació de la directiva) Gestionat per: Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Coordinació: Eduard Puig. Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica epuigs@gencat.cat


Abstract: Els mapes estratègics de soroll que s’han d’elaborar cada cinc anys, s’hauran de realitzar amb una nova metodologia, a partir de la fase 4, consistent en la modelització i l’aplicació del mètode de càlcul harmonitzat CNOSSOS.

Descripció: Els mapes estratègics de soroll (MES) que s’han d’elaborar cada cinc anys, s’hauran de realitzar amb una nova metodologia, a partir de la fase 4, consistent en la modelització i l’aplicació del mètode de càlcul harmonitzat CNOSSOS.


La fase 4 (2022-2027) de l’aplicació de la directiva 2002/49/CE, porta canvis metodològics importants, arrel de l’aprovació de la directiva 2015/996 que modifica l’annex II de la directiva 2002/49/CE, transposat a la normativa estatal mitjançant l’ordre PCI/1319/2018.


Aquesta modificació rau, en l’ús d’un mètode de càlcul harmonitzat a nivell europeu, “Mètodes comuns d'avaluació del soroll a Europa” CNOSSOS-EU. Com la majoria de mètode de càlcul, es parteix d’unes dades per caracteritzar les fonts de soroll i mitjançant models de propagació del soroll, s’obtenen els mapes de soroll o els nivells en determinats receptors.

En aquesta primera generació de mapes mitjançant el CNOSSOS apareixen una sèrie de problemes que caldrà anar resolent o com a mínim posant en comú

  • Manca de dades per caracteritzar correctament les fonts de soroll (especialment dades de mobilitat).

  • Possibles suposicions de les dades, quan no es disposin d’aquestes.

  • Comparabilitat de les dades obtingudes, amb fases anteriors realitzades amb altres metodologies.

Aquest repte pretén donar a conèixer aquest nou mètode de càlcul, veure com podrà afectar en els resultats, respecte altres metodologies utilitzades fins ara, i resoldre dubtes dels gestors en recollir dades i elaborar mapes estratègics.


Una eina important que té rellevància en la gestió de la informació dels mapes estratègics de soroll són els sistemes d’informació geogràfica (SIG), per obtenir càlculs de població exposada i l’explotació de dades, així com la generació de visors dels mapes per la ciutadania (requeriment important de la directiva).


Continguts destacats

Aquests MES, un dels objectius de la directiva, és que els resultats permetin poder comparar resultats entre ciutats o països, i no ha estat així per la diferència de mètodes utilitzats per la seva elaboració. A partir d’aquesta deficiència, la comissió Europa estableix un mètode de càlcul harmonitzat, aprovant el canvi de l’annex 2 de la Directiva 2002/49/CE per la Directiva (UE) 2015/996, de 19 de maig de 2015, per la que s’estableixen els mètodes comuns d’avaluació del soroll i es transposa a legislació estatal amb l’Ordre PCI/1319/2018, de 7 de desembre, per la qual es modifica l’annex II del Reial decret 1513/2005.


Situant-nos a l’esfera catalana, on hi ha 12 aglomeracions, i 25 municipis que suposen 3.800.000 habitants (un 50 % de la població de Catalunya), aquest canvi pot resultat especialment complicat, ja que fins ara les MES s’havien realitzat mitjançant mesuraments, representant els valors del mostreig temporal i espacial sobre la cartografia i passar d’un mètode per mesuraments a un mètode via càlculs serà complexe.


AAC i AXIOMA, expliquen diferents estudis de comparabilitat de mètodes, ja que es vol saber la incidència de canvis metodològics en els resultats finals (especialment en la població exposada), ja que es disposa de informació prèvia de tres fases realitzades amb una certa comparabilitat entre elles. Dels estudi realitzats, s’observa una sobrevaloració de resultats obtinguts amb el NMPB06 especialment a baixes velocitats i també de la primera versió del CNOSSOS, les diferències amb mesures acústiques mostraven desviacions importants, amb forquilles entre els 2 i els 8 dB’s.


La correcció del CNOSSOS al 2021 a resolt aquests problemes s’ajusta millora a la realitat, el problema serà disposar de totes les dades d’entrada que el model demana i tenir en compte que algunes d’aquestes dades són molt sensibles a provocar diferencies en els resultats de sortida, i per tant, no es podran posar de manera genèrica ja que llavors si que s’introduiran errors. Algunes d’aquestes variables són el tipus de ferm o la qualitat d’aquest ferm. Caldrà tenir molta cura amb les hipòtesis o simplificacions al no disposar d’algunes de les dades demanades pel mètode.


L’ajuntament de Barcelona exposa la seva experiència del darrer MES realitzat i com l’utilitza per gestionar millor el soroll ambiental, p.e. a més de les fonts que estableix la directiva, estudia i caracteritza soroll d’eixos comercials, oci nocturn, sorolls de parcs i patis (interiors illa). A partir de la informació cartogràfica, que es tractada amb QGIS els permet, crear mapes de superació, creuar les dades de soroll amb les activitats de terrasses en via pública, anàlisi de situacions especials, com la compatibilitat d’activitats musicals amb l’entorn i l’anàlisi de canvis urbanístic significatius.


Conclusions

- CNOSSOS-EU ÉS MÉS COMPLET: obre possibilitats per a una gestió més completa i precisa del soroll urbà que la que permetia el mètode fins ara de referència, NMPB-96.


- ADAPTACIÓ DEL MÈTODE A LA REALITAT PARTICULAR: És important incorporar consideracions suficients de totes les variables del mètode, per assegurar nivells i causes reals.


- REDUCCIÓ D'AFECCIÓ: implicarà una reducció dels nivells de soroll i població afectada, especialment a baixa velocitat, per tant són esperables MES amb menys nivells i percentatges de població exposada menors.


- NECESSÀRIES MESURAMENTS DE PRECISIÓ: Augmenta la necessitat de mesuraments precisos amb laboratoris experimentats i amb metodologies apropiades per poder ajustar el mètode a les condicions locals i seleccionar els paràmetres adequats per caracteritzar les emissions.


- LA POTÈNCIA DEL SIG S’HA D’EXPLOTAR MOLT MÉS: El creuament de dades a nivell municipal ofereix una eina de gestió molt important, especialment a l’hora d’establir accions correctores i el benefici d’aquestes en la definició dels Plans d’Acció (també obligatoris per directiva) i obre tot un ventall de possibilitats, p.e. càlcul del benefici de les ZBE, autoritzar activitats en via pública, valorar canvis en la mobilitat urbana,...


PONÈNCIES PRESENTADES:

Mapes estratègic de soroll.

Mónica Tomás Garrido. MSc. Acusticay vibraciones.

Alberto Bañuelos Irusta. Dr. Ingeniero Industrial

R01- 2 TOMAS
.pdf
Download PDF • 754KB

L'ús d’eines SIG per l’elaboració, gestió i anàlisi dels Mapes Estratègics de Soroll

Javier Casado. Ajuntament de Barcelona

R01-1 CASADO
.pdf
Download PDF • 5.41MB

Mapes estratègics de soroll a Catalunya.

Laia Maura. Axioma consultors acústics

R01-MAURI
.pdf
Download PDF • 939KB

Aquestes repte pretén donar a conèixer aquest nou mètode de càlcul, veure com podrà afectar en els resultats, respecte altres metodologies utilitzades fins ara, i resoldre dubtes dels gestors en recollir dades i elaborar mapes estratègics.

Etiquetes: Soroll ambiental / mapes de soroll / mapes estratègics de soroll /mètodes de càlcul / CNOSSOS


388 visualizaciones0 comentarios