top of page
  • Acusticat

Repte R04 Anàlisi i gestió del soroll ambiental amb la Plataforma Smart City.

Actualizado: 2 jun 2022

Subtítol:  Representació de les dades i experiències d’aplicació.

Gestionat per: Diputació de Barcelona

Coordinació: Eliseo Reinoso Pedrosa. Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental. Diputació de Barcelona. reinosope@diba.cat

A Catalunya, els ajuntaments són els encarregats de la gestió de la contaminació acústica dins dels seus àmbits territorials.


La Diputació de Barcelona dona suport tècnic als ajuntaments i facilita equips pel monitoratge de llarga durada del soroll ambiental. La monitorització del soroll genera una quantitat ingent de dades que sovint és difícil d’assimilar. Per aquest motiu, amb l’objectiu de facilitar la interpretació dels resultats, s’ha desenvolupat un quadre de comandament que permet veure, de forma senzilla i interactiva, les dades més significatives del darrer període mesurat.


Són moltes les opcions d’utilització de sensors de monitoratge del soroll ambiental i s’ha presentat aquest ventall de possibilitats, tant des del punt de vista de l’Administració pública, com de l’empresa privada.


Continguts destacats

Els darrers anys, la contaminació acústica ha esdevingut una preocupació creixent que ha generat un augment de la sensibilitat de la població vers la preservació del medi ambient, associat a un estàndard de qualitat de vida. El soroll no és un problema exclusiu de zones urbanes, amb un elevat i variat nombre de fonts emissores, sinó que també afecta a medis menys antropitzats.


A Catalunya, li correspon a la Generalitat l’ordenació general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de fer actuacions en els seus àmbits territorials.


Són moltes les opcions d’utilització de sensors de monitoratge del soroll ambiental i en aquest repte es va presentar aquest ventall de possibilitats, tant des del punt de vista de l’Administració pública, com de l’empresa privada.


L’Ajuntament de València va presentar la xarxa de vigilància de la contaminació acústica a la que tenen associats panells informatius dins dels projectes participatius que porten a terme en districtes com el de Olivereta i Patraix. Aquests panells instal·lats juntament amb els sensors de soroll permeten visualitzar el nivell sonor en temps real, pretenent influir en el soroll generat a les diferents zones de la ciutat, alhora que estan plantejats com a eina de conscienciació de la ciutadania i de control dels nivells acústics per a la presa de decisions.


Actualment l’Ajuntament de València treballa en una plataforma d’integració de tots els models de sensors que té desplegats pel territori, per tal que siguin visibles per a la ciutadania a través de portals web.


AV Enginyers va plantejar experiències realitzades amb sensors tant en l’àmbit privat com en el públic, destacant el control de soroll d’obres, la gestió municipal del soroll, seguiment d’indústries i el control d’activitats.


Pel que fa a les obres, la sensorització es pot utilitzar en el Pla de control acústic, en el que es

defineixen la durada, localització, nombre i tipus de mesurament, així com els índexs a valorar i la periodicitat dels informes a remetre a l’òrgan ambiental.


En la gestió municipal del soroll els sensors, per exemple, s’utilitzen en el seguiment de Plans d’acció, control de zones ZARE (zona acústica de règim especial), etc.


En el seguiment d’activitats potencialment molestes, els sensors serveixen pel mostreig, avaluació del nivells de pressió sonora (LAeq) i per a la determinació del soroll residual.

La quantificació del problema mitjançant sensors pot comportar la generació d’un elevat nombre de dades.


Diputació de Barcelona, com a ens supramunicipal, i amb la intenció de facilitar la comprensió dels resultats obtinguts mitjançant el monitoratge de llarga durada del soroll ambiental, ha desenvolupat un quadre de comandament (QdC) que intenta facilitar la interpretació per part, tant dels tècnics encarregats de la gestió com del ciutadà, menys avesat a interpretar dades d’aquesta tipologia.


Cal recordar que els ciutadans tenim dret a rebre informació ambiental, amb l'objectiu de poder gaudir d'un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo


Conclusions

Les tipologies de fonts emissores que s’analitzen són molt variades, però sobretot els

sensors serveixen per ajudar en la gestió del soroll d’aquelles més complexes.


Cal incidir i augmentar els recursos que permetin dur a terme una gestió acurada del soroll

i que facilitin la definició d’actuacions concretes i efectives.


La sensorització no és una eina exclusiva de l’administració, si no que les activitats també

la utilitzen per quantificar i gestionar les seves emissions.


Els monitoratges de llarga durada generen una quantitat ingent de dades que cal tractar i

analitzar.


Les dades obtingudes es poden integrar en temps real en campanyes informatives i de

conscienciació de la ciutadania.


El QdC que mostra Sentilo intenta ser una eina visual, que faciliti la interpretació dels

índexs de soroll, que ajudi als tècnics municipals en la gestió del soroll i que apropi a la

ciutadania a la interpretació de les dades.


PONÈNCIES PRESENTADES:

Soroll ambiental: noves estratègies. Ana Viciano. Cap de servei de Platges, qualitat acústica i de l’aire. Ajuntament de València

Soroll ambiental: noves estratègies
.
Download • 2.54MB

Casos d’estudi en monitoratge continu del soroll. Sara Olivares. Cap de projectes. AV Enginyers

Casos d’estudi en monitoratge continu del soroll
.
Download • 2.17MB

Suport als ajuntaments en l’anàlisi i gestió del soroll ambiental. Eliseo Reinoso. Tècnic control ambiental. Àrea d’Acció Climàtica. Diputació de Barcelona

Suport als ajuntaments en l’anàlisi i gestió del soroll ambiental
.
Download • 1.36MB

Etiquetes: Soroll, Smart, anàlisi, gestió, llarga durada.


278 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo
bottom of page